Biografia

Montse Miàs va néixer a Girona i va créixer a Salt, en una casa on la música era part del dia a dia. Filla de mare mestra i de pare músic, aquest li va ensenyar les primeres nocions de solfeig quan tenia nou anys, a través del violí i del cant. Més endavant, als onze anys, en veure una noia tocant el Rondo alla Turca de Mozart, va sentir una crida clara i profunda: ella també volia tocar el piano. Va començar les primeres classes amb Núria Badosa, una mestra que li va transmetre una passió per la música com a forma d’expressió i amb ella va estudiar fins a 5è de piano.

A continuació, va ingressar al Conservatori de Girona a on va estudiar amb Carme Riera, i posteriorment amb Margarida Serrat al conservatori del Liceu i Albert Giménez-Atenelle a l'Escola de Música de Barcelona. També va començar a donar classes a escoles de música, combinant la docència amb l’estudi i la pràctica. De mica en mica, va emergir en ella una nova necessitat: la d’escriure la seva pròpia música. Aquesta inquietud la va dur cap al món del jazz i la improvisació, primer a Madrid i després als Estats Units. El 2002 va ingressar a Berklee College of Music, on va descobrir un nou camí en la composició.

A Boston va estudiar amb professors com Tibor Pusztai i Yakov Gubanov i va rebre diversos reconeixements per les seves obres, com Theme and Variations on a Catalan Troubadour Song per quartet de corda o The Coast of the Sirens per soprano i percussió. Més endavant, va completar un màster al New England Conservatory, on va continuar explorant la seva veu artística amb obres com Luna per a sextet de corda, arpa i mezzo-soprano o Picara for Piccarello per a quartet de vent. Durant la seva estada als Estats Units va fundar un estudi de piano, va dirigir dues corals i va formar part d’una comunitat musical viva i diversa. Tanmateix, després d’uns anys intensos, va sentir la necessitat de tornar.

De nou a Catalunya, es va establir al Baix Empordà i va iniciar una etapa més introspectiva i personal. Va composar música minimalista per a piano (Ocells), va col·laborar amb projectes escènics i corals (Nadala de Llum), i va continuar transmetent el seu amor per la música a través de la docència. Actualment compagina la seva feina com a professora de secundària amb el projecte pedagògic El Rossinyol, a La Pera, on acompanya infants en el seu despertar musical. Sempre que pot, continua escrivint i tocant la música des del cor.

Versió llarga:

Montse Miàs va néixer a Girona i va créixer a Salt, envoltada de música des de ben petita. Filla d’una família de músics, el seu primer contacte amb l’art sonor va arribar de la mà del seu pare, que li tocava les melodies del mètode de solfeig Solfeo de los solfeos amb el violí mentre li ensenyava a llegir i entonar les notes. Tenia només nou anys, però aquell vincle amb la música començava a arrelar.

Poc després, un moment concret marcaria un abans i un després en el seu camí: veure una noia interpretant el Rondo alla Turca de Mozart la va deixar fascinada. Era només una nena d’onze anys, però ja llavors va sentir amb claredat que volia tocar el piano. Així va començar les seves primeres classes amb Núria Badosa, una mestra de Bescanó que li va encomanar no només l’amor pel piano, sinó també pel cant i per la música com a forma d’expressió. Amb ella va completar el grau elemental, en una etapa clau que recorda amb especial afecte.

Amb els anys, va continuar la seva formació al Conservatori de Girona, on va cursar el grau professional amb Carme Riera, i més endavant amb professors com Margarida Serrat al Conservatori del Liceu i Albert Giménez-Atenelle a l’Escola de Música de Barcelona. Durant aquest període, ja compaginava els estudis amb la docència en escoles com Conrad Saló a la Bisbal o l’Escola de Música del Gironès, a Sant Jordi Desvalls. La seva dedicació era absoluta: estudiava entre quatre i sis hores diàries, i fins i tot més en èpoques d’intensa preparació.

Tanmateix, en acabar el 9è curs de piano, va començar a sentir una inquietud que no podia ignorar: la necessitat de crear música pròpia. Aquesta recerca personal la va portar cap al jazz, un territori nou que li obria la porta a la improvisació i a la llibertat creativa.

Així va ser com es va traslladar a Madrid per estudiar piano de jazz i harmonia moderna a l'Escola de Música Creativa, amb el pianista americà Tony Heimer. Amb ell va endinsar-se en el llenguatge del bebop i va començar a construir un estil propi. A més, a més la va animar a fer un pas més enllà i aprofundir els seus estudis als Estats Units.

El 2002 va ingressar a la prestigiosa Berklee College of Music de Boston, on li van reconèixer bona part dels estudis previs. Allà va tenir com a primer professor de piano a Ray Santisi, una figura llegendària que, un dia, li va fer una proposta decisiva: que escrivís els seus solos de jazz per entendre’ls millor. Aquest gest va ser revelador. Per primera vegada, Montse va descobrir la composició com a vocació profunda.

A partir d’aquí, va canviar d’especialitat i es va endinsar en el món de la composició clàssica, on ben aviat va destacar amb obres com Theme and Variations on a Catalan Troubadour Song (per a quartet de corda) i The Coast of the Sirens (per a veu i percussió), totes dues guardonades. Aquests èxits, sumats a unes excel·lents qualificacions, li van obrir les portes a diverses beques i ajuts.

Durant la seva estada a Berklee, va rebre classes de mestres com George Monseur (direcció), Yakov Gubanov (composició tonal), Tibor Pusztai (estudis orquestrals) o James R. Smith (orquestració). També va ser escollida per fer de mentora i oferir suport acadèmic a altres alumnes a través del Centre d’Assessorament. Es va graduar el 2004 amb matrícula d’honor, culminant una etapa fonamental.

Amb ganes de continuar aprenent i aprofundint, va accedir al màster en composició del New England Conservatory, on només sis candidats van ser escollits entre dues-centes sol·licituds. Durant el primer any, va estudiar amb Malcolm Peyton, treballant intensament l’estètica beethoveniana i l’atonalisme. Va compondre i interpretar la seva pròpia sonata per a piano, tot i que aviat va sentir que aquest estil no acabava de connectar amb la seva sensibilitat artística.

El segon any va tenir com a mentor a John Heiss, una figura de gran profunditat musical, amb qui va compondre obres com Luna (amb text de Leopardi) per a sextet de corda i arpa, i Picara for Piccalero, una obra per a quartet de vent de caràcter lliure i atonal. Amb aquestes peces va tancar el màster l’any 2007, amb èxit acadèmic però a nivell estètic en procés de recerca d’un estil personal.

Després de graduar-se va estar un temps treballant a Boston com a professora de piano al Page Music Lesson Center i com a directora coral i organista a l’Església Metodista de Malden i va fundar el Montse Miàs Piano Studio a Brookline, un projecte pròsper i acollidor on va impartir classes a una trentena d’alumnes, combinant metodologies europees i americanes i organitzant recitals nadalencs i de fi de curs.

L’any 2014, va decidir tornar a Catalunya i establir-se al Baix Empordà, un entorn on hi té arrels familiars i on va retrobar- se amb el seu piano d'infància i la improvització lliure com a eina creativa. Aquell retorn a l’origen va anar acompanyat d’un  acostament al seu estil propi, molt afí al minimalisme. En aquella època va escriure peces que interpretava setmanalment al centre social de Rupià junt amb altres composicions d'autors minimalistes. També va col·laborar amb el grup de teatre local, dirigit per Quim Lecina, posant música en directe a obres de Kurt Weill.

Pel que fa a la docència, tot i intentar reprendre les classes particulars a casa, la realitat rural no ho facilitava, i va optar per treballar a l’escola de música Sol de Solfa, a Girona, on la directora de l'escola, Pili Sanz, li va encarregar una peça coral de Nadal.  Així va ser com va sorgir Nadala de Llum, estrenada al Centre Cultural La Mercè i enregistrada pel Quartet FourGami l'any 2018.Tot seguit, l’any 2019, va fer una substitució al Conservatori de Figueres i va estrenar Ocells, una peça per a piano inspirada en el vol, dins l’exposició de Fiona Morrison a la Fundació Valvi.

Després de la pandèmia, va reprendre l’activitat pedagògica a La Pera, en unes sales municipals que van acollir les primeres classes del que es convertiria en El Rossinyol, un projecte educatiu proper i inspirador per a infants, que ha anat creant una comunitat fidel i entusiasta.

L’estiu del 2024, va oferir un concert íntim al pati de Ca l’Homs, a Púbol, sota el títol Retorn als Orígens, un recital amb peces minimalistes pròpies com Dance, Cristal.lina, Out of Silence, C'est la Vie, Summertime Waltz o The Farewell.

Actualment, Montse compagina la docència a secundària i a El Rossinyol amb la composició i la interpretació. El seu llenguatge musical fusiona l’elegància clàssica, la simplicitat expressiva del minimalisme i la riquesa harmònica de la música contemporània del  segle XX.

Es poden consultar algunes mostres de partitura aquí: